Sempre s’ha dit que la Ventafocs va acabar casant-se amb el príncep i que visqueren junts i feliços menjant anissos. Tanmateix, els darrers estudis aporten indicis en un sentit completament diferent. I és que deixant de banda el fet que els anissos no són típics del país on, suposadament, vivia la parella, tot sembla indicar que el príncep, el nom del qual, si us hi fixeu, no ha constat mai en acta, era una persona de qui no te’n podies fiar. Pel que s’ha pogut esbrinar, a banda d’exercir com a hereu legítim a la corona -tant legítim com pugui ser un sistema monàrquic, si més no-, el príncep dedicava el seu temps lliure a una sèrie d’activitats que la moral i la legislació occidentals consideren fora de la normalitat. Van ser aquestes activitats que el dugueren davant del Tribunal Penal Internacional i, fruit d’un judici sever, a una presó de màxima seguretat on va complir una condemna de vint anys.
La Ventafocs, malgrat sortir completament exculpada del cas, va ser repudiada pel seu poble i bandejada del país i, segons la informació obtinguda pel Servei d’Intel·ligència nacional, va acabar exercint la prostitució en un bar de carretera proper a un poble ara ja desaparegut. Quan el poble va ser abandonat pels seus habitants per motius del tot desconeguts, la Ventafocs va fugir a Prússia, on entaulà una forta amistat amb el Bessuc i, fruit d’aquesta amistat, decidiren instal·lar una fàbrica de mitjons Rússia endins. La colònia de treballadors que es creà va donar lloc, amb el temps, a la ciutat de Vengerovo, el nom de la qual, com es pot deduir fàcilment, deriva de ”Ventafocs”.
Així doncs, podem considerar completament falsa la versió tradicional dels fets, la qual va ser tendenciosament manipulada durant la guerra freda pel Comitè d’Activitats Antiamericanes per tal d’amagar els lligams de la Ventafocs amb la indústria de consum soviètica. Política internacional, ja se sap. En tot cas, si el que volien era dur a terme una autèntica cacera de bruixes, s’haurien d’haver fixat, més aviat, en les germanastres de la Ventafocs. Sense cap mena de dubte, els haurien donat molt més joc.
Contes de fades!
ResponElimina