"Què passa quan una fotògrafa professional i molt bona amiga llegeix un recull de contes que has escrit i accepta reinterpretar-los a la seva manera? Això és justament el que hem intentat mostrar amb aquest bloc. Ni ase ni bèstia és un recull d’històries que, si bé tenen el punt de partida en un fet real, deriven cap a l’absurd i el surrealisme amagant sovint, però, un contingut de crítica sociopolítica que no sempre es fa evident. La necessitat de qüestionar-nos el model de societat que tenim i l’anhel de buscar-hi sortides són possiblement el leitmotiv de l’obra, tot i que també podem quedar-nos amb un seguit d’històries més o menys entretingudes. És en certa manera, l’enèsima forma que pren el mite de la caverna platònic: veiem unes ombres i hi podem trobar, si ho desitgem, la llum que dibuixa aquestes ombres. Les fotografies són, al meu parer, una interpretació lliure d’aquesta llum i d’aquestes ombres i estan, com tota interpretació, curulles d’una subjectivitat que dota els contes d’una nova perspectiva des d’on llegir-los. Són, per tant, bellesa en elles mateixes, mostra de l'elevat grau de sensibilitat de l'autora. Contes i fotografies estan, doncs, entrellaçats, però gaudeixen alhora d’independència. El bloc és, per mi, la convergència de dues mirades sobre una mateixa essència. L’essència de la revolta."
David Vila i Ros, autor dels contes, és economista i un apassionat de la llengua, col·labora esporàdicament amb diversos mitjans de comunicació i escriu al bloc Malgrat la boira.
"Un bon dia en David em va proposar que il·lustrés els seus contes. Però els contes de Ni ase ni bèstia els hauria d'il·lustrar un Dalí, i tot i que a mi m'enamora el surrealisme, he sortit abstracte, li vaig dir. Pocs dies després la passió pels mons dels seus contes em va fer decidir, i li vaig enviar tot d’imatges oníriques, paisatges dels meus somnis, però amb moltes línies, marcades per la geometria. Com que no sóc Dalí, no he provat d'il·lustrar els teus contes, li vaig explicar, sinó d'acompanyar-los, d'explicar-me'ls a través dels paisatges de les sensacions que m'han transmès. L'absurd, l'elegància i el tacte suau el comparteixen tots, però a banda, hi he llegit uns altres sentiments, que en les imatges he provat de passar a textures. Algunes són fetes expressament, a partir d'una emoció, altres les he recuperades en llegir i rellegir els contes. La soledat de la Joana, la valentia de les fugitives, la por violenta del sometent, la impotència i rendició en front els hostes… o els somriures intel·ligents del conte Amb bona voluntat. Segur que en obrir-les, en David es devia sorprendre que les imatges estiguessin tan allunyades del tràfec urbà dels seus contes, però, com he dit, no provava d'il·lustrar-los sinó de llegir-los des de l'emoció, i les meves emocions neixen de la natura, d'allò que és viu i el que és mort, i no del que és etern. El que a mi em va sorprendre és que en David les entengués tan ràpidament, que en fes terceres lectures. Això ens va fer pensar que les possibilitats de lectura es multiplicaven amb l’acompanyament d’una imatge i que cadascú de vosaltres faria seva la història llegida, connectant-la amb la realitat viscuda."
Neus Arnan Cabezas, autora de les fotografies, és humanista i diplomada en Fotografia Artística i és, també, una apassionada de la llengua.
Tots els contes del bloc els podeu llegir al llibre Ni ase ni bèstia.
Podeu llegir-ne una ressenya en aquest enllaç.
