Fi

Van començar amb l’economia: el sector primari representa un 7,9% del PIB, els sectors industrials un 41,2% i els serveis un 50,9%. Van continuar amb la meteorologia: un 37,4% dels dies plou, un 46,1% fa sol i un 16,5% està ennuvolat. I quan van arribar a l’amor –un 28,1% de les persones estimen de tot cor, un 55,3% ho fan amb moderació i el 16,6% restant ho fa veure-, el cel va enfosquir-se i es va sentir una veu que deia: “Que es faci la fi”. I la fi es feu.

11 de setembre, versió 3.2

Esfereït, observa des del sofà com la segona torre s'esfondra enmig d'un mar de pols. I ara què?, es pregunta. En aquell precís instant, la seva mirada s'atura en el llibre que reposa sobre la taula, una vella edició d'El mecanoscrit del segon origen. Un calfred li recorre el cos i, sense pensar-s'ho, obre la finestra i llança el llibre daltabaix, amb totes les seves forces. Ell no ho sabrà mai, però el llibre va a raure a l'interior d'un camió de transport de mercaderies perilloses, provocant-li una fuita. Minuts més tard, el camió explotarà just en passar per davant de l'ambaixada nord-americana. El govern dels Estats Units, àvid de venjança, atacarà immediatament el règim de Corea del Nord, iniciant així una escalada bèl·lica que acabarà amb la completa desaparició de la civilització. Només alguns supervivents mantindran viva la flama d'un nou món. Entre ells, l'Alba i en Dídac.

Humor a primera vista

Les nostres mirades es van creuar i, sense que us en pugui dir el perquè, vam començar a riure. I des d'aquell moment, ja no hem pogut parar.

Qualitat suprema

Us ben juro que allò, de torró de Xixona, no en tenia res. Era una mena de pasta salada, de color de torró, però amb un gust semblant a la tonyina. Imagineu-vos quina cara vaig posar, en fer-li queixalada! I sí, reconec que vaig excedir-me; no hauria d’haver calat foc a l’hipermercat, però és que estic fart que m’estafin!

Nik

Nik ta pei, nik ta peia. Snai aue frei slin ip saod, nik ta puka rang ta cluka.*

* Traduccions disponibles per 1 €.

Històries d'alta mar (Hi haig d'anar a la força?)

Cada dia, a tres quarts i mig de vuit del vespre, un transatlàntic de dimensions colossals entra puntualment per la finestra de la cuina de casa, travessa el passadís i surt pel balcó del menjador. Els primers dies, no us enganyaré, em feia força gràcia veure aquella munió de turistes saludant-me des de coberta. Però ara, sincerament, la cosa ja se'm fa pesada. Per aquest motiu, m'agradaria demanar-vos que si algú de vosaltres té res a veure amb l'autoritat portuària, si us plau, que es posi en contacte amb mi. Estic segur que podrem trobar algú que vulgui fer-se’n càrrec. Sense anar més lluny, la meva cosina Ermessenda ja té quatre estacions de metro i un heliport a casa. Llàstima que detesti els vaixells...

Un dia o altre

Quan va passar el full del calendari i hi va veure el 29 de febrer, va pensar que, despistada com era, s'havia oblidat que aquell era un any de traspàs. Millor, pensà, car fins el dia 1 no havia de tornar a treballar. Tanmateix, quan l'endemà hi contemplà el 30 de febrer, inferí que, per alguna raó desconeguda, el març es faria esperar. I no anava errada, ja que avui, 875 de febrer, la cosa continua. I de vacances, francament, ja n'està farta.

Menú infantil

No li havien agradat mai els menús dels casaments, de manera que optà per dir que tenia nou anys i assegurar-se així un lloc a la taula dels nens, on va poder gaudir d'un bon plat de macarrons i d'una escalopa amb patates, d'aquelles que fan venir salivera només de pensar-hi. I fou una llàstima, ja que, altrament, l'haurien assegut al costat d'una exòtica hawaiana amb qui hauria compartit una apassionada història d'amor, una història que hauria culminat amb un romàntic casament en una platja de Maui. Tot i que, ben mirat, això l'hauria obligat a degustar, de nou, un altre d'aquests menús infectes...

Curs per correspondència

Vaig aprendre a tocar el saxo sense haver-ne vist mai cap. Potser per aquesta raó, quan me'n van regalar un, no m'ho vaig pensar i vaig fugir immediatament a l'Índia. I és que, sent com són, segur que m'haurien fet tocar alguna peça.

París

Volia dur-lo a París, però li feia tanta vergonya proposar-li-ho que optà per dur París a casa seva. I si no hagués estat per l'antena de la Torre Eiffel, la ciutat sencera li hauria cabut al menjador. I hauria fet tant de goig!

Manca d'assertivitat

No esperava l'ascensor, però quan se'n va obrir la porta i la va veure allí, la desconeguda més bella que mai havia vist, no dubtà ni un instant en proposar-li matrimoni. I ella, sorpresa, li digué que sí, malgrat estar ja casada amb un coronel de l'exèrcit de terra que, quan se n'assabentés, no dubtaria a fer-los afusellar.

Comuniquem-nos

Jo estava convençut que eren els meus sogres. Fins que un dia ella em digué que es pensava que eren els seus, de sogres. En definitiva, que tenim uns senyors a casa que no sabem qui són, però què hi farem, els hi hem agafat estima i ens sap greu dir-los que marxin.

Telegrama urgent

Ja ho tinc. Stop. Tants japonesos no caben al Japó. Stop. Els envien a fer turista per evitar excés població. Stop. Feina ben pagada. Stop. M'he fet japonès. Stop. Records des de Praga. Stop.

Defecte professional

Després de més de sis anys a la xarcuteria de la seva sogra, en Joan Enric frisava per començar a treballar a l'obra pública. Potser per aquesta raó, quan li demanaren que tallés el carrer Major, no dubtà a tallar-lo ben primet, no fos cas que el volguessin fer a la planxa.