Tornem-hi

Un quart de vuit. Sona el despertador. El paro. Tinc son. Però em llevo. Vaig al bany. No s’acaba mai, aquesta pixera. Cap a la dutxa. Ara m’he quedat sense xampú. N’he tingut prou, però. Em vesteixo. Uf, quina gana. Llet amb cereals i un suc de fruita. Les sabates. Una mica brutes, per cert. Ja les enllustraré demà. Em poso la jaqueta. Surto del pis. L’ascensor o les escales? Les escales, només faltaria. De tota manera, hauria d’apuntar-me al gimnàs. Baixo els esglaons. Surto al carrer. Fa calor. No sé perquè he agafat la jaqueta. Giro el cantó. Entro al quiosc. Bon dia. Compro el diari. Gràcies. Igualment. Torno a sortir al carrer. Els dissabtes i els diumenges no es fan fotocòpies. Ens hem begut l’enteniment. Quina calor. Em trec la jaqueta. Passi-ho bé, senyora Matilda. Ja ho pot ben dir, senyora Matilda. I quina calor. Dos minuts i ja hi serem. Ja la tenim aquí. Especialment maca, avui. Aquesta faldilla no l’hi havia vista mai. Coses de les rebaixes, suposo. I quina mirada. On deu anar? Fa cara d’agafar el tren. Té pressa. Sembla talment que algú la persegueixi. Plegaré ben puntual. Pa, taronges, tomàquets, iogurts. Si no em truquen, hi tornaré a insistir. I mozzarella i tonyina. Ara no hi caic. Amélie, potser? En versió original. Sí que l’entendrà, que ja n’ha fet quatre cursos. Hi fa fresca, al pati. Contes del Magrib. M’ho haig d’apuntar. Demanar post-its. Entro a l’oficina. Hola. Mercès. Sant Tornem-hi, oi? Quina feinada. Caram, ja són les cinc. Em poso la jaqueta. Fins demà. Surto al carrer. Fa calor. Em trec la jaqueta. Cada dia obren més tard. Per què pinten els autobusos de color vermell? Això no pot ser bo. Qualsevol dia es desfaran els pols. I tots a nedar. Em va costar molt, d’aprendre’n. On tinc les claus? Obro la porta. L’ascensor o les escales? L’ascensor. Però demà, les escales. Haig d’apuntar-me al gimnàs. Entro a casa. Quin goig, el televisor nou. I l’equip de música. Merda, la compra.

Un quart de vuit. Sona el despertador. El paro. Tinc son. Però em llevo. Vaig al bany. No s’acaba mai, aquesta pixera. Cap a la dutxa. Collons, el xampú. Tant se val. Em vesteixo. Uf, quina gana. Llet amb cereals i un suc de fruita. Les sabates. Una mica brutes, per cert. Ja les enllustraré demà. Em poso la jaqueta. Surto del pis. L’ascensor o les escales? Les escales, només faltaria. De tota manera, hauria d’apuntar-me al gimnàs. Baixo els esglaons. Surto al carrer. Fa calor. No sé perquè he agafat la jaqueta. Giro el cantó. Entro al quiosc. Bon dia. Compro el diari. Gràcies. Igualment. Torno a sortir al carrer. Els dissabtes i els diumenges no es fan fotocòpies. Ens hem begut l’enteniment. Quina calor. Em trec la jaqueta. Passi-ho bé, senyora Matilda. Ja ho pot ben dir, senyora Matilda. I quina calor. Dos minuts i ja hi serem. Ja la tenim aquí. Especialment maca, avui. No entenc perquè es posa aquestes sabates de taló. Coses de l’estètica, suposo. I quina mirada. On deu anar? Fa cara d’agafar el tren. Té pressa. Sembla talment que algú la persegueixi. Plegaré ben puntual, avui. Pa, taronges, tomàquets, iogurts, mozzarella. Si no em truquen, hi tornaré a insistir. I xampú. Ara no hi caic. Amélie, vaig dir? En versió original, això mateix. Sí que l’entendrà, que ja n’ha fet quatre cursos. I què més? Contes del Magrib. M’ho haig d’apuntar. A veure si ja tinc els post-its. Hola. Mercès. Sant Tornem-hi, oi? Quina feinada. Caram, ja són les cinc. Em poso la jaqueta. Fins demà. Surto al carrer. Fa calor. Em trec la jaqueta. Si no són més puntuals, perdran clientela. Però per què pinten els autobusos de color vermell? Això no pot ser bo. Qualsevol dia es desfaran els pols. I tots a nedar. Em va costar molt, d’aprendre’n. On tinc les claus? Obro la porta. L’ascensor o les escales? L’ascensor. Però demà, les escales. Haig d’apuntar-me al gimnàs. Entro a casa. Quin goig, el televisor nou. I l’equip de música. Merda, la compra. I el xampú.

Un quart de vuit. Sona el despertador. El paro. Tinc son. Però em llevo. Vaig al bany. No s’acaba mai, aquesta pixera. Cap a la dutxa. Sí, ja ho sé, el xampú. El sabó farà el fet. Em vesteixo. Uf, quina gana. Llet amb cereals i un suc de fruita. Les sabates. Una mica brutes, per cert. Ja les enllustraré demà. Em poso la jaqueta. Surto del pis. L’ascensor o les escales? Les escales, només faltaria. De tota manera, hauria d’apuntar-me al gimnàs. Baixo els esglaons. Surto al carrer. Fa calor. No sé perquè he agafat la jaqueta. Giro el cantó. Entro al quiosc. Bon dia. Compro el diari. Gràcies. Igualment. Torno a sortir al carrer. Els dissabtes i els diumenges no es fan fotocòpies. Ens hem begut l’enteniment. Quina calor. Em trec la jaqueta. Passi-ho bé, senyora Matilda. Ja ho pot ben dir, senyora Matilda. I quina calor. Dos minuts i ja hi serem. Ja la tenim aquí. Especialment maca, avui. D’això se’n diu una brusa original. Coses de la moda, suposo. I quina mirada. On deu anar? Fa cara d’agafar el tren. Té pressa. Sembla talment que algú la persegueixi. Plegaré ben puntual, avui. Pa, taronges, tonyina, iogurts, mozzarella. Si no em truquen, hi tornaré a insistir. I xampú. Ara no hi caic. Amélie, vaig dir-li? En versió original, això mateix. Sí que l’entendrà, que ja n’ha fet quatre cursos. I què més? Contes del Magrib. M’ho haig d’apuntar. Per què no m’envien els post-its? Hola. Mercès. Sant Tornem-hi, oi? Quina feinada. Caram, ja són les cinc. Em poso la jaqueta. Fins demà. Surto al carrer. Fa calor. Em trec la jaqueta. Ja són de vacances. No ho entenc, perquè pinten els autobusos de color vermell. Això no pot ser bo. Qualsevol dia es desfaran els pols. I tots a nedar. Em va costar molt, d’aprendre’n. On tinc les claus? Obro la porta. L’ascensor o les escales? L’ascensor. Però demà, les escales. Haig d’apuntar-me al gimnàs. Entro a casa. Quin goig, el televisor nou. I l’equip de música. Merda, la compra. I el xampú.

Un quart de vuit. Sona el despertador. El paro. Tinc son. Però em llevo. Vaig al bany. No s’acaba mai, aquesta pixera. Cap a la dutxa. Sense xampú. El sabó fa el fet, ja ho tinc clar. Em vesteixo. Uf, quina gana. Llet amb cereals i un suc de fruita. Les sabates. Una mica brutes, per cert. Ja les enllustraré demà. Em poso la jaqueta. Surto del pis. L’ascensor o les escales? Les escales, només faltaria. De tota manera, hauria d’apuntar-me al gimnàs. Baixo els esglaons. Surto al carrer. Fa calor. No sé perquè he agafat la jaqueta. Giro el cantó. Entro al quiosc. Bon dia. Compro el diari. Gràcies. Igualment. Torno a sortir al carrer. Els dissabtes i els diumenges no es fan fotocòpies. Ens hem begut l’enteniment. Quina calor. Em trec la jaqueta. Passi-ho bé, senyora Matilda. Ja ho pot ben dir, senyora Matilda. I quina calor. Dos minuts i ja hi serem. Ja la tenim aquí. Especialment maca, avui. I aquesta gorra, quin toc. Coses del sol, suposo. I quina mirada. On deu anar? Fa cara d’agafar el tren. Té pressa. Sembla talment que algú la persegueixi. Plegaré ben puntual, avui. Pa, tomàquets, taronges, tonyina, mozzarella. Pobres d’ells, que no em truquin. I xampú. Ara no hi caic. Amélie, vam dir. En versió original, això mateix. Sí que l’entendrà, que ja n’ha fet quatre cursos. I què més? Contes del Magrib. Un altre dia. Al botavant, els post-its. Hola. Mercès. Sant Tornem-hi, oi? Quina feinada. Caram, ja són les cinc. Em poso la jaqueta. Fins demà. Surto al carrer. Fa calor. Em trec la jaqueta. Que vagin bé. No entenc perquè pinten els autobusos de color vermell. Això no pot ser bo. Qualsevol dia es desfaran els pols. I tots a nedar. Em va costar molt, d’aprendre’n. On tinc les claus? Obro la porta. L’ascensor o les escales? L’ascensor. Però demà, les escales. Haig d’apuntar-me al gimnàs. Entro a casa. Quin goig, la faldilla, les sabates de taló, la brusa, la gorra. Merda, la tele. I l’equip de música.