Decisions oníriques


Què li va quedar quan va decidir d’ajornar els somnis? Una llarga espera de tons grisencs i molta feina, amuntegada en piles de papers mig rebregats, buits de demà, plens d’un avui que s’escolava entre els seus dits com la sorra del desert.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)