Us ben juro que allò, de
torró de Xixona, no en tenia res. Era una mena de pasta salada, de color de
torró, però amb un gust semblant a la tonyina. Imagineu-vos quina cara vaig
posar, en fer-li queixalada! I sí, reconec que vaig excedir-me; no hauria
d’haver calat foc a l’hipermercat, però és que estic fart que m’estafin!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada