Històries d'alta mar (Hi haig d'anar a la força?)

Cada dia, a tres quarts i mig de vuit del vespre, un transatlàntic de dimensions colossals entra puntualment per la finestra de la cuina de casa, travessa el passadís i surt pel balcó del menjador. Els primers dies, no us enganyaré, em feia força gràcia veure aquella munió de turistes saludant-me des de coberta. Però ara, sincerament, la cosa ja se'm fa pesada. Per aquest motiu, m'agradaria demanar-vos que si algú de vosaltres té res a veure amb l'autoritat portuària, si us plau, que es posi en contacte amb mi. Estic segur que podrem trobar algú que vulgui fer-se’n càrrec. Sense anar més lluny, la meva cosina Ermessenda ja té quatre estacions de metro i un heliport a casa. Llàstima que detesti els vaixells...